Dissabte 15 de maig de 2010. Bruges-Brussel·les

Avui era l’hora d’acomiadar-nos de Bruges i demà ja ho serà de dir adéu a tot el país (i sembla pel que ens ha comentat la nostra meteoròloga de guàrdia que no hi haurà problemes per tornar i veure com el Barça es proclama campió de lliga.
Ens hem aixecat força d’hora, hem fet aquell esmorzar típic del B&B i hem marxat cap a l’estació de trens.
Hem agafat un autobús que ens ha costat 4 euros(1,60 + que a l’anada) ja que penalitzen el comprar el tiquet al mateix autocar.
En arribar tren directe cap a Brussel·les que no era regional com en altres ocasions, sinó que era molt modern (tan que no tenia on posar les maletes).
Un cop a Brussel·les a fer el check in a l’hotel, el mateix que ja havíem estat i que avui hem vist que una habitació com la que tenim costa 500 euros( amb 3 nits tenim pagat tot el viatge!).
De l’hotel cap a l’aventura, hem tornat a comprar un tiquet d’aquells que pots viatjar tot el dia (4,5 per cap) i a córrer.
Primer hem visitat el parc de Brussel·les, una zona verda que acaba amb el palau reial. D’ allí al museu del còmic, una zona molt recomanable on pots veure com es fa un còmic i veure les millors il·lustracions franco- belgues en aquesta matèria, tot està en francès així que no cal preocupar-se per la llengua( les vinyetes ajuden molt). Entre els destacats Hergé amb el seu Tintin i “Peyo” amb els barrufets, però també hi havia còmics que no havíem sentit en la vida, d’altres coneguts Lucky Luke o Spirou, poca representació d’Uderzo i els dos gals més famosos del paper.
Del museu cap a la rue des renards al costat d’un mercat tipus “encants” que fan a la plaça Jeu de Balle, el nostre destí era el restaurant la Brocante, on ens havíem dit que es menjava be de preu i plats típics belgues. La veritat es que hem menjat per uns 13 euros per cap , en un lloc encisador i el menjar estava fabulós. Hem menjat una carbonnada i un camembert chaud. El primer es un plat d’estofat i patates i el segon formatge calent amb bolets. A més ens hem demanat un Potatge de tomata. Tot molt bo.
D’aquí ens hem apropat a l’estació du midi per a veure des d’ on hem d’agafar demà l’autobús que ens porta cap a l’aeroport, ja veurem si el trobem demà.
Ara ja solament ens faltava visitar la zona del Parc del Cinquantenaire, on es torben els museus d’armes i el de cotxes antics- per cert audi presentava al lloc l’audi A1 nou, una passada!- i l’arc Central, construït com una porta d’entrada a la ciutat .
Després dels jardins tocava anar cap a la seu del parlament europeu a la zona de Luxemburg, la zona avui estava bastant morta.
Ara ja tocava l’última passejada pel centre, a veure com anava avui el nen que orina, veure altre cop la gran place, acabar de fer algunes compres i res, que demà ja tornem cap a casa.
El centre de Brussel·les avui estava conquerit per una marea de gais i lesbianes que celebraven el seu dia de l’orgull gai, un xoc quan passaven pel costat gent conservadora d’altres religions, valia la pena veure el contrast, i diuen que el món es igual, ni pensar-ho les diferències són cada cop més grans.
No res que això ja s’acaba, a veure si arribem demà a casa que ja comencem a estar una mica rebentats.
Bona nit.

Divendres 14 de maig de 2010. Bruges-Damme-Bruges

Avui havia de ser un dia tranquil! Després d’esmorzar marxem a buscar un vaixell (estil Mississippí) per anar a un poblet que es troba a 7 km de Bruges que es diu Damme.
Per arribar al moll d’on sortia el vaixell hem hagut de caminar fins al nord del poble (uns 3 km). El recorregut dura uns 35 min. per un riu no gaire ample i envoltat de densa vegetació.
Damme és un poblet molt petit d’estil medieval i molt romàntic, on es pot visitar l’ajuntament, algunes cases típiques belgues, algun museu i l’església que és impressionant. Aquest poble és conegut pel mercat del llibre de segona mà que hi ha a la plaça principal (la única).
Com el vaixell de tornada no sortia fins a les 13h hem tingut temps per caminar per un camí de sorra que envoltava el poble, de prendre el sol davant d’un molí i de passejar per tots els racons.
Quan hem tornat a Bruges hem agafat un camí alternatiu per anar al centre, on hem pogut veure quatre molins al costat del riu. Hem anat a dinar a un pizza Hut on fèiem un bufet de pizzes fins a les 14h al que no hem pogut arribar, i ens hem hagut de conformar amb una sola pizza, però l’amanida que hem agafat en feia dos de la que venia amb el menú. Així que amb la panxa massa plena, hem anat a caminar cap a la part sud de la ciutat, que encara no havíem vist. És la part més propera a l’estació de tren i allí hi ha una sèrie de parcs que són molt grans i bonics. Un és diu Minnewaterpark i li diuen els dels enamorats, amb un llac al mig i tot de fauna autòctona. L’altre es diu Begijnenvest i al davant es troba el convent de Begijhof, on es pot veure l’església i pots passejar per la zona comuna del mateix. D’ allí cap al centre, un altre passeig , ara amb sol , per tot Bruges, i cap al B&B.
Avui ja es el 8è dia de viatge i sol ha plogut un ,tot un èxit en aquest país.
Demà abandonem Bruges i tornem cap a la realitat de la gran capital, última oportunitat per torbar una pilota de golf, està difícil la cosa.
Bona nit.

Dijous 13 de maig de 2010. Bruges-Gante-Ostende-Bruges

Un altre dia provant com funciona la red de ferrocarrils Belgues i la veritat és que com sempre han estat puntualíssims. Avui l’esmorzar ha estat el típic d’un bed and breakfast, embotits holandesos, alguna pasteta, llet, suc, cafè i cap a visitar que hi falta gent.
L’estació de Bruges es troba a 20 minuts del nostre b&b i avui hi hem anat caminant pel costat del riu. El passeig és maquíssim i la veritat es que es fa amb un no res.
En comprar el bitllet de Gant (5,90), ens hem adonat que la parada que ens aniria millor no és la de Saint Peters sinó la de Dampoort (que és més cèntrica). Així que hem baixat a la segona i en uns 15 minuts ja ens trobàvem al mig de la ciutat. La ciutat ens ha sorprès, ja que és una cucada i si em fessin elegir entre Bruges i Gant no se que triaria. No us la podeu perdre!.
Allí a Informació et donen un recorregut que fer , que està explicat en Espanyol. Ressenyable és el castell ,que es troba dins de la ciutat, la catedral, la torre, l’església de Sant Jaume, un canó al que anomenen Margarita i sobretot les cases que són precioses.
El matí ja estava fet i havia fet fred, ara tocava anar cap a Ostende ( El Salou d’aquí), però amb el fred que feia i sense veure el sol en dies, valia la pena?, doncs si, tren, 45 minuts, i en arribar un sol que espetegava les pedres, increïble. La ciutat era fluixeta, però la part de les platges i el passeig marítim espectacular. A més semblava festa perquè estava a petar. Hem passat part de la tarda allí i fins i tot hem dinat a la platja.
Ara tocava tornar a Bruges(3,90 3l tiquet de tren) i en tornar-hi ha tornat el mal temps, núvol i vent, però la ciutat estava repleta. La processó durava fins a les 6 i els carrers estaven infectats de persones.
Després de visitar un parc d’atraccions que hi ha ens hem posat sense voler a la processó i l’hem seguit una estona.
Després i com ja coneixem el terreny l’hem avançat per veure-la tota. La veritat és que es una passada, tot el poble hi participa i és espectacular.
De la processó cap a buscar algun supermercat obert, però sent festiu, tot estava tancat, al final un pakistanès obert i gràcies.
Avui ha tocat gelats a la platja i el nostre pes segueix en augment.
Demà igual visitem una ciutat que es diu Damme i intentarem anar-hi en vaixell, ja veurem. La tarda serà per acomiadar-nos de Bruges, això ja s’acaba.
Ja us ho explicarem.
P.D: Seguim sense WIFI, quina llauna!.

Dimecres 12 de maig de 2010. Anvers- Bruges

En aixecar-nos, avui hem provat el millor esmorzar de tot el viatge, un bufet lliure que encara ha engrandit més la meva figura, que no la meva llegenda.
Tocava fer el check out i cap a l’estació d’anvers, aquella que li diuen la catedral dels trens , per a agafar un tren cap a Bruges.
Ha estat arribar i agafar el tren, en hora i vint minuts a la tant esperada Bruges. Allí hem agafat un autobús que ens ha portat per tot el centre , i la conductora, a la que prèviament li havíem demanat que ens digués la nostra parada, ens ha parat al davant del B&B o Chambre d’hôtes com preferiu. Es diu Marieke en honor a una cançó de l’ídol local Jackes Brel i la veritat es que ens ha deparat força sorpreses.
En arribar la dona ens ha dit que estava complert i que ens portaria a l’àtic de la seva casa on ens has ensenyat una habitació que a la Laia no li ha agradat gaire. Després de defensar la nostra postura hem recuperat l’habitació al B&B original i la veritat és que tot i les meves reticències està molt bé.
Solament falta el wi-fi que agafem en préstec d’algun bon samarità belga amb durs treballs us ho assegurem.
Un cop instal•lats cap al centre històric que és una meravella; Bruges té aquell aire medieval de Praga, Carcassona o Tallin (Estonia) i tot i el fred que pel matí ha apretat força, la veritat és que ha estat un plaer visitar-la.
Hem fet dos recorreguts que ens marcava la guia, perquè com sempre no hem trobat la oficina d’informació.
El primer recorregut és el del Nord est de la ciutat. Hem visitat un centre on feien “encaje”, les antigues muralles i varies esglésies. D’aquestes la que ens ha cridat més l’atenció ha estat una església que és diu Jeruzalemkerk en honor a l’església dels Sant Sepulcre de Jerusalem, en la que s’han inspirat i que és una església preciosa a la part que poc convencional. Aquest recorregut durava 4 kilòmetres i sortia i acaba de la plaça del poble.
En acabar de dinar altre cop a visitar, aquest cop el centre, un circuit de 2,5 km. en que veiés l’ajuntament, que es pot visitar, els canals que recorren Bruges i que per això li donen la denominació de Venècia del Nord, la Torre més alta d’Europa, el carrer del Ruc Cec, la catedral, l’església de la mare de Déu on hi ha uns obra cabdal de Miquel Angel i finalment la Capella de la Santa Sang on es troba una relíquia del Cristianisme( sang i aigua que Josep de Arimatea va esponjar del Cos de Crist, fou portada de Jerusalem i la guarden en un estoig de plata).
Demà precisament fan la diada d’aquesta festa i des de les 14 a les 18 estaran en processó per la ciutat.
Nosaltres demà anem a Gant i a Ostende , si Déu vol, i per la tarda intentarem veure una mica d’aquesta processó bicentenària.
Ara ja es tard per nosaltres, així que anirem a sopar i demà serà, un altre dia, veurem si podem pujar fotos (és el que té no estar connectat a la modernitat).

Dimarts 11 de maig de 2010. Amsterdam- Anvers

Ens aixequem i ens dirigim cap a l’estació central d’Amsterdam. Carregats amb les maletes diem l’últim adéu a la ciutat. De moment no plou,sort! Ja que anar amb maletes i paraigües seria un show. A l’estació agafem el tren direcció Anvers, la nostra pròxima parada.

Arribem a l’estació central d’Anvers (Gare centraal), és impressionant!! Diuen que és la catedral de les estacions per lo gran i bonica que és. L’edifici ferroviari té vies en 4 alçades diferents i al sostre una cúpula enorme.
De l’estació cap a l’hotel, que trobem bastant ràpid, ja era hora de no perdre’ns! Ens donen l’habitació a les 10:30 h del matí i tenim tot el dia per visitar la ciutat.
Anvers és coneguda per comerciar amb diamants, fins i tot tenen un museu! Però decidim no visitar-lo ja que no ens crida gaire l’atenció aquestes pedres precioses.
Ens dirigim al centre caminat per un passeig ple de botigues de totes les marques i gustos (jo me tornat boixa, però no me comprat res!). Fem una parada a la casa de Rubens (Rubenshauis), un pintor barroc d’origen Alemany que va morir a Anvers i està enterrat a l’església de Sant Jacobo (entrada 6 Euros per persona).
Continuem el nostre recorregut cap a la Groen Plaats. Al centre d’aquesta plaça hi trobem una estàtua de Pedro Pablo Rubens, al costat es troba la catedral de nostra senyora d’Anvers, la més gran de tot Bèlgica, és espectacular! A la cantonada hi ha una tenda de patates Belgues, que és bastant coneguda i s’anomena “Frituur Max”, on decidim comprar una bossa de les que diuen són les millors patates fregides de Bélgica. Uf! Què bones que estan! A darrera de la catedral hi trobem la plaça Grote Markt, la més visitada pels turistes, ja que és molt bonica. En aquesta plaça hi ha l’Ajuntament que està ple de banderes de tots els països, fins hi tot hi ha la que ens persegueix cada viatge -pensàvem que l’influencia espanyola a flandes ja havia acabat).
Al centre de la plaça hi ha una estàtua a mode de font i pels voltants hi veiem edificis típics belgues dels ss. XVI i XVII .
Passegem pel passeig marítim on veiem els petroliers i barques. És el 2n port comercial d’Europa. Al costat hi trobem una fortalesa (T Steen) que sembla un castell petitó. Comença a plovisquejar i de tornada cap a l’hotel acabem de visitar dos esglésies, la de Sant Carlos Borromeu i la de Sant Jacobo, famosa perquè es troba la tomba de Rubens. Aquesta última val la pena visitar-la, ens ha agradat molt i es troba plena de motius del seu patró l’apòstol Jaume ( El camino és per tot arreu).
Com el temps no acompanya, acabem la nostra visita amb un caputxino!, demà més i esperem que millor.

Dilluns 10 de maig de 2010. Amsterdam

Bon dia pel matí a tots els que es senten campions D’Europa, ja tenim la segona de Basket i això que som tendres sinó en portaríem com a mínim un parell més.
Bé, tornem al viatge avui dia complert a Amsterdam, ens hem llevat pel matí, hem anat a un cafè a esmorzar i cap al museu Van Gogh, dubtàvem entre aquest i el Rijkmuseum però la veritat és que entre l’època daurada de la pintura holandesa o els impressionistes no tenim gaires dubte i per tant hem triat els segons.
El museu consta de tres plantes i un subsòl. La col•lecció invitada era la de Gauguin amb les seves pintures haitianes.
Al museu(14 euros per cap) t’expliquen la història del gran dels Van Gogh , un pintor que va caure en desgràcia i que avui no entendria el perquè d’un museu en el seu nom. Fins i tot va estar ingressat en una clínica psiquiàtrica. El que ens dona la idea del que són els genis.
Del museu cap al camp del millor equip d’Holanda, l’Ajax d’Amsterdam. El viatge en metro es caríssim 2.50 el bitllet senzill de dos zones que hem agafat, però ho fèiem així o no arribàvem. L’Amsterdam arena fou construït el 1993-1996 i és el primer estadi de futbol amb sostre retràctil. Us podríem donar moltes dades però cap de tant interessant com que cada cop que obren o tanquen el sostre és gasten 1000 Euros.
El tour dura una hora, val 10 euros i està molt bé. Demà fan un concert i per tant no hem vist la gespa, en això són més conscients que nosaltres.
De l’estadi a Amsterdam a dinar i en acabat cap a la zona del centre per anar a buscar un vaixell tipus els de Paris per recórrer durant una hora els canals d’Amsterdam, el tour val 8 euros per cap i el vaixell és totalment transparent inclòs el sostre.
En acabar a comprar quatre tonteries (no hem trobat cap pilota de golf pel “burrito”) i a acabar el recorregut pel centre, barri roig, Dam...Demà pel matí si trobem el tren, altre cop cap a Bèlgica.
Amsterdam ens ha agradat més que Brussel•les i la veritat es que per estar-hi una temporada m’adaptaria. Demà ja veurem com va el dia, de moment penso que fins diumenge el barça no ha de guanyar res més, resulta cansat tenir tantes seccions i guanyar-ho tot, la lliga el següent.

Diumenge 09 de maig de 2010. Brusel•les-Amsterdam

Avui em toca escriure a mi, per tant serem breus! Ens hem aixecat molt d’hora a les 06:20 h del matí, ja que havíem d’agafar un tren cap a Amsterdam.
A l’estació hem arribat bé de temps i ens hem hagut d’esperar una estona. El trajecte dura gaire bé tres hores, i com sempre el Joel ha estat domint i jo controlant la gent que pujava i baixava, que ha estat ben poca, ja que el tren anava bastant buit, com no! Qui agafa un tren a les 7 h un diumenge, jaja! Arribem a Amsterdam a l’hora prevista i l’estació és molt bonica. Comencem a caminar per la vora dels canals i com sempre anem una mica perduts davant d’una ciutat nova, però aquest cop, ens orientem ràpidament. Les bicicletes!!!quin horror, només hi ha que bicicletes i més d’un cop he estat en perill de ser atropellada, com no em fixo!!
Arribem a l’hotel, i està força bé! Deixem les maletes i anem a fer una ruta pel barri vermell, com el Joel diu, el barri roig! Aquest de Lleida! Un barri diferent amb algunes noietes i altres de no tant joves, exposades davant de la gent per tal de guanyar-se la vida.
Per cert, m’he descuidat dir-vos que Amsterdam és una ciutat molt bruta, està tot tirat pel terra i fa la sensació que hi hagi vaga d’escombriaires! Quina pena, ja que el seu encant marxa en veure tota aquesta brutícia.
Com encara era d’hora per dinar, hem anat a la fàbrica de Heineken, la visita dura uns 90 minuts, i està molt bé, ens ha agradat molt, i lo millor és les tres cervesa que et donen per veure!! Jo no me les he pogut gairebé acabar, a més, amb la panxa buida he anat cap a l’hotel ben contenta.
Al migdia hem fet el check-in a l’hotel i després hem voltat pels canal i hem visitat la plaça Dam, la plaça Magna, el pont torrens luis, el palau reial, l’església nieuwe kerk, els 7 ponts, la casa d’Ana Frank, el temple budista i suposo que alguna cosa més! Estem destrossats de caminar no se si podrem continuar aquest ritme! L’edat ens passa factura, ja,ja!
No gaire tard ens retirem cap a l’hotel, ja que demà encara ens queden coses per visitar, a més a més, el Joel avui vol veure la final de la copa d’Europa de basquet.
Hem vist per Internet que hi ha aeroports tancats pel tema dels núvol de cendra, encara no podrem tornar!